L’àgata és una varietat de quars dura, molt brillant quan es poleix, molt atractiva visualment per la seva estructura concèntrica i la gamma de colors que pot presentar. Sovint, els romans la utilitzaven en joieria per fer entallaments, pedres dures amb gravats que s’encastaven en els anells com a elements decoratius o com a segells. També era utilitzada en paviments o ornamentacions murals, els anomenats opus sectile, fets no amb tesel·les sinó amb plaquetes de marbre, pedres dures i fins i tot pasta de vidre.
Avui us presentem un altre ús de les àgates en època romana: 40 denes de colors beix i gris, amb vetes més clares i més fosques que, un cop enfilades, permeten reconstituir un esplèndid collaret de 87 cm de llargada. Segons la documentació que l’acompanyava, el collaret fou trobat el 1892 en una de les necròpolis d’Empúries, que aleshores eren saquejades sistemàticament a la recerca d’antiguitats. Anys a venir, ingressà en el museu per compra a una botiga d’antiquaris de Barcelona. Versemblantment es pot datar entre els segles I i II dC.
D’una tomba d’Empúries, sí, però... Descontextualitzat, ha perdut bona part del seu valor com a document arqueològic. Podrem esbrinar la procedència de les àgates, estudiar la tècnica de fabricació de les denes, valorar el collaret com a joia o com a objecte d’art... Però només podrem especular sobre qui el lluïa en vida. Una dona? Segurament. Una dona de classe alta, és clar, per posseir un objecte com aquest, que deuria considerar prou important per a ella com per fer que l’acompanyés per sempre a l’altre món. Mancats del context funerari, aquest collaret és l’única traça que ha quedat d’una persona desconeguda. No en sabem res més.
