Aquest petit vas forma part d’un conjunt d’objectes emporitans comprats per la Comissió de Monuments el 30 de juny de 1896. Té una nansa horitzontal i un broc, i està decorat amb franges de color marró tirant a negre. Fa 77 mm d’alçada. Fou fabricat a l’Àsia Menor, encara que podria ser una imitació local. Es data en el segle VI aC.
Vasos amb nansa i broc, semblants a aquest, apareixen en necròpolis gregues, púniques i fins i tot romanes des d’època arcaica com a mínim fins a l’alt imperi romà. Per la seva forma, la bibliografia arqueològica francesa els ha anomenat biberons o vasos biberó. Models púnics d’una tipologia lleugerament diferent són anomenats bazzoula, terme que en àrab tunisià vol dir “pit” (de dona), amb una clara indicació, en ambdós casos, d’una funcionalitat molt específica.
Solen aparèixer en contextos funeraris, sovint però no exclusivament en tombes d’infants. De fet, la seva distribució en tombes d’infants o d’adults varia segons els llocs. No hi ha un patró fix. A la necròpolis de Sainte-Barbre, a Marsella n’apareixen dos en tombes infantils del s. IV aC., però no se’n troba cap a les tombes d’adults. En altres llocs, en canvi són molt més nombrosos en tombes d’adults que no pas a les d’infants.
Els que apareixen en les tombes infantils gregues solen ser de molt petites dimensions. El nostre no arriba als 8 cm d’alt. Un altre, trobat en una tomba infantil d’Empúries, en fa tot just 5. Amb unes dimensions tan reduïdes, diversos arqueòlegs interpreten aquests vasos més aviat com a indicatius de l’estatus de criatura / infant que no pas com a objectes plenament funcionals.
