L’objectiu del saqueig de les tombes dels cementiris que envoltaven Empúries, que durà fins ben entrat el segle XX, era aconseguir objectes per vendre en el mercat de col·leccionisme d’antiguitats. Als espoliadors els interessaven els objectes que acompanyaven els difunts i també les urnes cineràries quan es topaven amb tombes d’incineració. Les restes dels cossos, inhumats o incinerats, eren menystingudes. Qui compraria ossos o cendres?
A vegades trobaven tombes d’inhumació en què els difunts portaven braçalets en els avantbraços. Anaven per feina i no s’entretenien a treure els braçalets. Arrencaven els avantbraços i venien el conjunt. El nostre museu conserva vuit avantbraços (radi i cúbit) amb braçalets de bronze. Segons la documentació, foren comprats en dues ocasions l’any 1896.
Avui us en presentem un que porta 22 braçalets, que cobrien la pràctica totalitat de l’avantbraç. Són petites tiges planes amb una decoració formada per grups de línies obliqües incises. Podem fer una aproximació a la cronologia. Un braçalet amb decoració idèntica, de mida molt més petita, fou localitzat a la tomba 123 de la necròpolis d’incineració de Can Bech de Baix (Agullana). Les tombes 3 i 4 de la necròpolis d’incineració de la Bergerie Hermet, a Calvisson (Gard, França) contenien una 22 i l’altra 6 braçalets amb la mateixa tipologia i decoració que els nostres. En tots dos casos s’han datat entre 550 aC i els primers anys del segle V aC, cronologia que sembla perfectament vàlida per als nostres.
En aquest període, la inhumació era el ritual funerari més corrent entre els primers grecs d’Empúries. Els braçalets, en canvi, són de caràcter netament indígena. I ara, la gran pregunta: què era la persona enterrada amb aquest munt de braçalets, ibera o grega?
