Vas teriomorf (en forma d’animal), el cap del qual representa Aquelous. Té un broc a la part superior i tres petits apèndixs que fan de potes a la part inferior. Està decorat amb bandes vermelloses i negres sobre una engalba groguenca. Els trets facials estan delicadament modelats i remarcats amb els mateixos colors.
Hom el considera provinent d’alguna de les ciutats gregues de Jònia, a la costa de l’actual Turquia, tot i que també s’ha plantejat, a partir de paral·lels amb altres objectes semblants, que podia venir de Sicília o de la Magna Grècia. La seva cronologia se situa generalment entre mitjan segle VI i començament del segle V aC.
Trobat a Empúries, fou comprat per la Comissió de Monuments a Pere Màrtir Pujol, de l’Escala, el 3 de febrer de 1897. El Sr. Pujol fou un dels principals proveïdors de materials emporitans per a les col·leccions del museu.
Aquelous era el nom d’un riu de Grècia i també el d’un déu fluvial que tenia el do de la metamorfosi. S’enfrontà a Hèracles per obtenir en matrimoni Deianira, filla d’Eneu, però ella no veia gaire clara aquesta capacitat de transformació. En el transcurs del combat es convertí en toro, però Hèracles li trencà una banya. Aquesta banya o segons altres versions una altra que Aquelous donà a Hèracles per tal de recuperar la que li havia trencat, esdevingué el corn de l’abundància.
Podem veure com en aquest vas Aquelous hi és representat amb un cap barbut, amb banyes i orelles d’animal, com a plasmació gràfica del mite del déu que va perdre una banya.
