Les llànties d’argila eren un dels principals sistemes d’il·luminació de les cases romanes. Fetes amb motlle, presenten un amplíssim repertori gràfic del món romà: escenes de la vida quotidiana, déus, deesses i personatges mitològics, objectes, animals, escenes eròtiques, vehicles i, és clar, representacions dels jocs i espectacles del moment: gladiadors, lluitadors, curses de quadrigues, actors i màscares teatrals.
El Municipium Emporiae, l’Empúries romana, disposà d’un amfiteatre i d’una palestra, però no tenia teatre, característic edifici de forma semicircular. Tot i això, els emporitans que no havien pogut assistir mai a una representació teatral podien fer-se’n una mínima idea a través de les llànties amb representació de màscares, com la que avui us presentem. A la base porta la marca del fabricant: C.OPPI.RES (Caius Oppius Restitutus), un important taller itàlic, el més representat a Empúries, actiu entre els anys 80 i 160 dC.
En el teatre clàssic romà, els actors (histriones) eren sempre homes. Tant en tragèdies com en comèdies, els tipus de vestit i llurs colors i, especialment les màscares (personae), molt variades, indicaven en cada cas de quin personatge, masculí o femení, es tractava. De fet, més que personatges individuals, es tractava de personatges-tipus, que així resultaven fàcils d’identificar a cop d’ull.
Sembla que les dones actrius apareixen, si més no de manera puntual, cap al s. IV dC. Ara bé en un gènere sí que sempre hi havien actuat homes i dones: el mim (mimus). Els gramàtics romans el definien com la representació d’accions vulgars i de personatges grollers. Eren obres breus, de caràcter realista i satíric, que gaudiren sempre de gran predicament. En aquest cas, i a diferència de la tragèdia i la comèdia, actors i actrius actuaven sense màscares.
