El mes passat dèiem que els alabastres d’alabastre, d’origen egipci o oriental, foren imitats en altres materials (ceràmica, vidre modelat sobre nucli...). També dèiem que els alabastres de ceràmica, de Corint o Atenes, constituïen el suport d’una riquíssima decoració, que podia fer tant o més atractiu el contenidor que el contingut (ungüents o olis perfumats, destinats als difunts). Avui us en presentem una mostra: un alabastre àtic, de ceràmica, decorat amb figures negres, atribuït al pintor de Haimon, actiu dins de la primera meitat del segle V aC. Prové d’alguna de les tombes saquejades de les necròpolis gregues d’Empúries.
Manté l‘aspecte piriforme dels alabastres orientals, amb un coll curt rematat pel característic llavi pla, en forma de bolet. Fins i tot conserva, a la part alta, els dos mugrons a manera de petites nanses. Forma i dimensions (uns 16 cm d’alçada) s’ajusten perfectament als models orientals.
Llavi, coll i base negres, amb bandes negres alternant amb bandes reservades, emmarquen dos frisos decoratius, separats per una zona central amb motiu escaquejat de quadrats i punts.
El fris superior mostra Dionís coronat i assegut en un tamboret. La resta està ocupada per sàtirs ballant, àmfores, vasos i raïms.
El fris inferior mostra una mènade asseguda i a cada costat una altra mènade i un sàtir ballant. En els espais lliures i al fons, garlandes de flors.
Aquestes escenes que, recordem-ho, acompanyaven la persona difunta, ens transporten als antics himnes homèrics dedicats a Dionís:
Sigue’ns propici, cabrot, amant bojal de les dones,
que els nostres cants per tu els encetem i cloem els poetes! (Himne I)
Salut, oh déu de la vella verema, tu, Dionisos!
Dóna’ns d’arribar joiosos als temps que s’atansen
i a molts més encara al llarg de nombroses anyades! (Himne XXVI)
(Versió de Manuel Balasch, Himnes homèrics, Barcelona, Llibres del Mall, 1974)
