A | |
Ager: | Agricultura. Llatinisme. En l'època romana, conjunt de camps de conreu d'una explotació agrària mediterrània. |
Àmfora: | Recipient ceràmica de cos ovalat amb dues anses laterals, generalment acabat en un pivot, utilitzat per a la conservació i el transport d’aliments, generalment líquids. |
Ara: | Altar per a sacrificis |
Àugur: | Sacerdot de l'antiga Roma que practicava l'endevinació pel vol i el cant dels ocells o per altres signes. |
Auriscalpium: | Instrument quirúrgic romà, de bronze o ós, amb l’extrem en forma de cullera, utilitzat per a intervencions i cura de les orelles, neteja de ferides i èczemes. |
B | |
Balsamera: | Petit recipient o ampolla de vidre o de ceràmica. Se suposa que contenia ungüents aromàtics. |
Basílica: | Construcció pública d'època romana composta d'una gran sala rectangular dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos, usada com a centre de reunió, tribunal o llotja. La basílica s'utilitzava com a lloc de reunió dels tribunals de justícia i per a reunions multitudinàries. |
C | |
Calcària nummulítica: | Roques sedimentàries, del grup de les roques carbonàtiques, constituïdes majoritàriament per carbonat de calci. La Calcària nummilítica està formada per closques de nummulits cimentades per carbonat de calci. Els nummulítis eren organismes unicel·lulars marins, del grup dels foraminífers, amb el citoplasma inclòs dins un esquelet calcari de forma lenticular o discoïdal. Els nummulits van viure en el Paleogen (Paleocè-Oligocè), fonamentalment en l’Eocè. Es van extingir fa uns 25 milions d’anys. La calcària nummulítica és una roca ornamental molt preuada. Les mostres fotografiades són de Tavertet (Osona). Una de les varietats més apreciades de calcària nummulítica era la "pedra de Girona", de l’Eocè mitjà, explotada durant molt temps a les pedreres dels voltants de Girona. |
Cardo: | Cadascun dels carrers paral·lels orientats de nord a sud a les ciutats i els campaments romans. |
Cardo maximus: | Estructura civil. Cardo principal que travessa la ciutat o el campament pel centre i que s'encreua amb els decumanus maximus en el fòrum. |
Ciuitas: | Ciutat |
Cúria: | Edifici públic del fòrum on tenien lloc les assemblees religioses o civils, especialment les del senat. |
D | |
Decumanus-i: | Cadascun dels carrers paral·lels orientats d'oest a est a les ciutat i els campaments romans. |
Decumanus maximus: | Decumanus principal que travessa la ciutat o el campament pel centre i s'encreua amb el cardo maximus en el fòrum. |
Dolium-a: | Recipient romà de terrissa, gran, de forma esfèrica i amb la vora gruixuda que servia per emmagatzemar el gra. |
E | |
Encoixinat: | Tècniques i materials de construcció. Tècnica de tallar els carreus de manera que la casa vista presenti una part de sobresurti de les juntes, similar a un coixí. |
F | |
Flamen- inis: | Era un sacerdot romà que formava part del col·legi dels flamines. Tenien gran poders entre l’elit política. |
Fíbula: | Objecte metàl·lic, similar a la nostra agulla de pit, servia per a subjectar la roba del vestit, especialment les túniques. |
Fundus: | Grans propietats rurals urbanes. |
G | |
Garum: | Salsa de peix feta de les tripes fermentades de diversos peixos com anxova, sardina, sorell, verat, rèmol i tonyina vermella. |
Grípia: | Instrument de ferro que, penjat del ganxo d'un ternal o d'una grua, serveix per alçar i col·locar en el seu lloc les peces de pedra feixugues, sense haver-les de lligar i disminuint així el perill de fer-hi escates o escantells. |
Groma: | Instrument de topografia utilitzat pels romans per a traçar carrers perpendiculars, format per una creu de fusta subjectada horitzontalment amb un suport clavat a terra, i amb una plomada o alidada a l'extrem de cada braç, que servia per a determinar les visuals de les alineacions perpendiculars delcardo maximus i el decumanus maximus en els replantejaments. |
I | |
Insula-ae: | Conjunt de cases formades per la intersecció dels cardines i dels decumani que formaven la trama urbana de les ciutats romanes. En aquest terreny solia haver uns habitatges de varis pisos ocupats per diverses famílies. |
M | |
Merlet: | Cadascun dels espais massissos que alternen amb altres de vuits format part d’un acabament fortificat d’un mur o torre. Sovint són petits d’obra de secció quadrangular construïts al cim d’una muralla o d’una torre com a defensa. Es troben disposat a intervals regulars, deixant un espai entremig per a poder tirar contra l'enemic. |
Mil·liari: | Fita de les vies romanes més importants consistent en un cilindre de pedra que assenyalava la distància en milles existent entre el lloc on era situada i Roma o qualsevol altra ciutat important de l'Imperi. |
N | |
Necròpolis: | Lloc d’enterrament. Cementiri antic. |
O | |
Opus caementicium: | Disposició en què es col·loquen les pedres o els maons d'una paret, d'època romana format per una barreja de pedra, fragments de terrissa, marbre, etc. Amb morter, seguint la tècnica de l'encofrat. |
Opus quadratum: | Disposició en què es col·loquen les pedres o els maons d'una paret, d'època romana format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades uniformes. |
Opus quadratum Pseudoisódomo: | Disposició en què es col·loquen els carreus disposat a trencajunts en filades horitzontals d'alçades diferents. |
Opus siliceum (poligonal): | Tècniques i materials de construcció. Disposició en què es col·loquen de forma irregular les pedres, però amb els caires treballs perquè encaixin bé. |
Opus tessellatum: | Mosaic d’època romana fet amb tessel·les, petites peces de forma cúbica de pedra, marbre, ceràmica, vidre, etc. |
Oscillum: | Relleu circular o quadrangular d’època romana que es penjava normalment entre els arbres o entre l’espai que hi havia entre les columnes dels jardins. |
P | |
Pàtera: | Plat de poca fondària. |
Pòdium: | Basament graonat a la part davantera, sobre el qual s'aixeca un temple itàlic. |
S | |
Scamma: | Illa urbana rectangular en una ciutat romana en la qual el costat més llarg corresponia a la directriu del decumanus maximus. |
Simpulum: | Cullerot, generalment de bronze, utilitzat en banquets i libacions. |
Statera: | Balança romana. |
Strigilis: | Objecte metàl·lic, generalment bronze, de forma corba, que servia per netejar la pell d’oli, de pols, d’impureses o de la humitat desprès de l’exercici físic, especialment de la lluita, o d’un bany de vapor. |
T | |
Temenos: | Recinte sagrat al voltant d'un temple grec o romà, delimitat per pòrtics. |
Tríada Capitolina: | És el nom que es dóna al conjunt de tres déus principals de la religió romana, formada per Júpiter, Juno i Minerva. |
Tronera: | Obertura feta en el mur d’una fortificació per a disparar els canons a cobert dels enemics. |
Villa-ae: | Casa romana situada fora de la ciutat i aïllada. |
